Lamonyos: el nom que xiuxiueja Barcelona.
Hi ha noms que s'inventen.
I hi ha noms que simplement apareixen, com si la ciutat els hagués pronunciat abans que qualsevol. Lamonyos n'és un.
Barcelona no necessita adornar-se amb històries noves: ja en té les seves.
I una de les més estimades és la de La Monyos , aquesta figura lliure, excèntrica i inoblidable que passejava per la Rambla amb els seus monyos impossibles i que —sense pretendre-ho, sense xarxes, sense premsa, sense ni tan sols buscar— va acabar convertida en icona.
Tan icònica, que encara avui se sent al carrer:
“Ets més conegut que La Monyos.”
Una frase meitat somriure, meitat homenatge, que resumeix aquesta fama involuntària que només Barcelona sap concedir.
Qui la recorda encara parla dels seus monyos radiants, del seu caminar únic a finals del segle XIX, d'aquell esperit indomable que la feia inconfusible.
La Monyos no buscava ser coneguda, però ho va ser.
No perseguia ésser famosa, però es va transformar en llegenda.
Barcelona la va adoptar, i sense adonar-se'n, ja formava part d'aquell relat col·lectiu que només les ciutats amb ànima poden escriure .
Un símbol d'identitat, de caràcter i aquesta barreja tan barcelonina de tendresa, art i bogeria deliciosa.
El seu nom va deixar de ser nom per convertir-se en expressió, en gest de complicitat, en afecte:
en un sentiment compartit.
Diuen que La Monyos no només caminava Barcelona: la cantava .
Recitava versos improvisats, melodies suaus, paraules que regalava a qualsevol que passés.
La seva vida era ritme, gest, emoció pura.
I potser per això, Lamonyos Barcelona ret homenatge a aquest esperit creant la seva pròpia música gastronòmica: peces úniques —com l'icònic disc de pernil en vinil— que converteixen cada mos en un petit escenari.
Igual que ella omplia els carrers de música, Lamonyos omple la ciutat de sabor, ànima i bellesa quotidiana.
Així neix Lamonyos.
Un nom que no pretén sonar a marca, sinó a record , a complicitat, a ciutat.
Que ressona entre els d'aquí i desperta curiositat en qui arriba de lluny.
Lamonyos no busca ser conegut.
S'estima més convertir-se, a poc a poc, en part d'aquelles llegendes urbanes que sobreviuen perquè la gent les recorda amb afecte.
Un nom que batega al ritme de Barcelona i que diu, sense necessitat d'explicar-ho:
això és Barcelona .
Lamonyos no neix per destacar, sinó per pertànyer .
Per ocupar un lloc discret però etern en aquesta narrativa viva que fa que Barcelona sigui Barcelona.
Un homenatge.
Una picada d'ullet.
Una història que esdevé marca.
I un nom que, com la pròpia ciutat,
no s'oblida .
